Patrimoni cultural

El cinema ofereix moltes possibilitats d'anàlisi més enllà de les estrictament artístiques. El cinema és volgudament o de manera inconscient, el testimoni de la societat que l'ha creat. La ideologia, les mentalitats, els costums, els paisatges, les modes, etc., hi són presents, tant en el s films de ficció, encara que tractin èpoques passades, com en els documentals.

Per això, el cinema ha començat a ser valorat com una font auxiliar en la investigació històrica.

El cine club del Capri ens dóna la possibilitat de parlar sobre cinema i història.









18 de gener a les 20:00h.Cine Club al Capri

EL HOMBRE DE AL LADO

Director: Mariano Cohn i Gastón Duprat
Guió: Andrés Duprat
Fotografia: Mariano Cohn i Gastón Duprat
Muntatge: Klaus Borges i Jerónimo Carranza
Música: Sergio Pangaro
Intèrprets: Daniel Aráoz, Eugenia Alonso, Eugenio Scopel, Inés Budassi, Lorenzo Acuña, Rafael Spregelburd
Nacionalitat: Argentina, 2010
Durada: 110 minuts

6 premis de l'Academia de las Artes y Ciencia Cinematográficas de l'Argentina

L'argument

Una paret mitgera separa la casa de Víctor, un home vulgar i sense cultura que es dedica a la venda de cotxes usats, i Leonardo, un prestigiós dissenyador, refinat i culte, que viu en un edifici construït per Le Corbusier. El conflicte esclata quan Víctor vol obrir una finestra per tenir més llum a casa seva.

El hombre de al lado és una pel•lícula difícil de classificar que es decanta cap a la comèdia negra i que es fonamenta en la descoberta de dues maneres de viure contraposades i en les diferències irreductibles dels dos protagonistes.

L'equip artístic i tècnic

Mariano Cohn i Gastón Duprat formen parella artística des de fa anys i són coautors d'un petit però selecte grapat de títols que estaquen en el panorama cinematogràfic argentí. El seu cinema podria qualificar-se d'autor –de fet, de coautor, si féssim un acudit- perquè es reparteixen algunes de les tasques de més responsabilitat en un film: direcció, guió, fotografia, muntatge, producció, etc. Pendents del seu darrer títol, Querida voy a comprar cigarrillos y vuelvo (2011), podem gaudir de títols com El artista (2008) i Yo presidente (2008).

El pes de la pel•lícula recau en la magnífica interpretació dels dos protagonistes: Daniel Aráoz (Víctor) i Rafael Spregelburg (Leonardo). El primer compta amb una llarga experiència davant les càmeres, en especial a la televisió, i ha repetit amb Cohn i Duprat a Querida voy a comprar cigarrillos y vuelvo. El segon és un dels noms més destacats de l'escena teatral argentina.

La història

Le Corbusier (1887-1965), pseudònim de Charles Édouard Jeanneret-Gris és un dels arquitectes més destacats del segle XX. D'origen suís però nacionalitzat francès, la seva visió de l'arquitectura va revolucionar les tendències del moment i el seu nom figura al costat de grans i innovadors creadors com Frank Lloyd Wright o Ludwig Mies van der Rohe. Amb la ville Savoie de Poissy (edifici d'habitatge construït el 1929) i amb el pavelló suís de la ciutat universitària de París, se situà entre els capdavanters del racionalisme, però foren les seves obres literàries sobre arquitectura les que generaren més admiració i polèmica. A la publicació La ville radieuse (1935) va donar a conèixer els cinc punts bàsics de la seva teoria arquitectònica: edifici que descansa sobre pilotis (columnes), les terrasses jardí, la planta oberta, la finestra longitudinal i la façana lliure.

La Casa Curutchet és un habitatge familiar construït a la ciutat de La Plata (Argentina) entre els anys 1949-1953. És un encàrrec del cirurgià i inventor d'instruments quirúrgics Pedro Domingo Curutchet. L'edifici està declarat d'interès provincial i turístic i monument històric nacional. L'habitatge s'aixecà sobre un solar de 180 m2 entre mitgeres i s'integra a l'entorn de la ciutat i del bosc proper. Des del 2010 està declarat d'utilitat pública per tal de preservar-lo i donar-lo a conèixer. L'edifici és propietat dels hereus de Curutchet i actualment és seu del Col•legi d'Arquitectes de La Plata.