Patrimoni cultural

LA PROVISIÓ REIAL
Sèrie documental: Correspondència (AMEP)


L'edat moderna viu el sorgiment dels grans estats europeus, en els quals les monarquies esdevenen absolutes i els reis concentren la major part dels poders que abans exercien altres jurisdiccions

Com a conseqüència d'aquesta centralització, neix un important aparell burocràtic per controlar i gestionar l'estat. Aquest complex entramat administratiu va provocar un extraordinari creixement de la documentació.

Els documents ordenats pel rei van ser sempre documents solemnes, referendats pels alts funcionaris de l'Administració, representants d'òrgans i institucions de l'Estat, que signaven els originals per donar fe de les ordres reials. La provisió reial, en els seus orígens, sempre anava signada pel rei, però amb el pas del temps s'acaba autoritzant els alts càrrecs de l'Administració pública perquè puguin expedir provisions en nom del monarca.

Alguns d'aquests documents eren: "Real Provisión, Real Cédula, Pragmática Real", etc. Aquests documents, descrits en genèric com a ‘cartes reials’, van ser una mena d'antecessors de l'actual Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i, gràcies a la difusió de la impremta, se'n van poder editar còpies que van arribar a tots els racons del regne, i també al Prat.

El document d'aquest mes és una còpia d'una provisió reial datada l'any 1768. Alguns dels trets que caracteritzen l'estructura d'aquest tipus de document són: s'inicia amb el nom del monarca precedit pel "Don", en aquest cas "Don Carlos", referint-se a Carles III, rei d'Espanya (1759-1788); continua amb la fórmula del dret diví ("por la gracia de Dios"), el càrrec i l'enumeració de tots els seus títol; va dirigida a persones o entitats de caràcter públic i al funcionariat; la notificació fa referència a una determinada petició en què s'expressa un greuge que s'ha de compensar.

A la validació del document, no hi apareix la formula "yo el rey", però sí altres elements, com el nom del secretari i els dels membres del "Consejo", que en garanteixen l'autenticitat. En tractar-se d'una còpia, no hi apareixen les signatures de les persones que validaven el que s'havia acordat.

Aquesta provisió reial forma part de Les cartes reials (1740-1833) que es conserven a l'Arxiu municipal, dins la sèrie Correspondència.